L’aposta de la Paeria per a una igualtat real de gènere


Article de Fèlix Larrosa Piqué, Paer en cap

Enguany es compleix el 44 aniversari de la declaració del 8 de Març com a Dia Internacional de les Dones per les Nacions Unides. Gairebé mig segle després i malgrat la transformació i avenç social que arreu s’ha viscut, aquesta data no ha perdut cap dels objectius pels quals es va instituir. La igualtat real és una quimera, seguim enclaustrats en una societat majoritàriament patriarcal on s’invisibilitza el paper de les dones i es menysvalora el seu rol, relegant-lo a un segon pla, silenciant-lo o subordinant-lo.

Les dades són tossudes en tots els terrenys (un 20% de bretxa salarial, només un 9% de dones en llocs d’alta direcció d’empreses, 39 alcaldesses en els 231 ajuntaments de Lleida, 1.153 denúncies per violència de gènere en el darrer any…). I ara, quan semblava que anàvem evolucionant de forma positiva, un corrent neomasclisme vol instaurar-se en la nostra societat aturant les conquestes en la construcció i defensa dels drets i llibertats de les dones i desfent el camí iniciat.

L’Ajuntament de Lleida planta cara a aquesta amenaça d’involució i ratifica el seu compromís amb les polítiques d’igualtat i d’erradicació per discriminació de gènere o orientació sexual amb l’aplicació del Pla Intern d’Igualtat i el Protocol contra l’Assetjament Sexual. La primera de les disposicions, a més de donar compliment al context normatiu vigent, treballa per incorporar el principi d’igualtat en l’organització interna de la Paeria, identificar i eliminar els obstacles i barreres que ho dificulten i potenciar el talent femení en la mateixa organització municipal.

L’aposta de la Paeria es reflecteix doncs en una feminització de la plantilla, amb una clara majoria de dones (57,6%), però també en el fet que aquestes ocupen els escalafons més alts de la plantilla: Un 52% entre els alts càrrecs i un 60% entre el funcionariat de nivell A1. Les dones són majoria en 13 de les 18 àrees de treball municipal; n’hi ha 18 que són caps de secció, davant només 10 homes, i 8 que són caps de servei, per 7 de l’altre gènere. Uns números que certifiquen el compromís per aquesta igualtat de gènere i que també està avalat per l’important nombre de prestacions socials incorporades en els pactes i conveni municipal per beneficiar les famílies, en general, i les mares, en particular.

Però el compromís d’aquest equip de Govern va més enllà de la superació del sostre de vidre per a les funcionàries municipals. El Protocol per a la prevenció, detecció i resolució d’assetjament sexual per raó de gènere, d’orientació i identitat sexual, gestió que ha estat encarregada recentment a la responsable dels Serveis Jurídics municipals, és un altre vessant d’actuació.

No obstant això, des de la Paeria també tenim present la tasca preventiva de conductes sexistes amb accions específiques. Des de la Regidoria de les Polítiques per als Drets de les Persones s’han dut a terme els programes ‘Tractem-nos bé’ i ‘Max in Love’, que han permès treballar la sensibilització per la igualtat de gènere i l’apoderament femení a 1.500 alumnes de secundària de 17 escoles de Lleida. La sensibilització també és l’eix de la campanya “Lleida per unes festes lliures d’agressions sexistes”, que distribuir 3.500 polseres entre els joves de Lleida, juntament amb la difusió del Protocol d’intervenció davant d’una agressió sexista.

Són programes municipals per promoure la cultura de la igualtat, la qual cosa vol dir treballar valors i actituds que només es poden canviar des de l’educació i el compromís de totes i tots. Aquest és el camí que hem de recórrer plegats, si l’objectiu final és deixar de celebrar la diada del 8 de Març, perquè la igualtat haurà deixat de ser una utopia.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana

Nosaltres, les dones


Article de Sara Mestres Llussà, Tinent d’Alcalde de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Lleida

Som fortes, som valentes, som lluitadores. Som àvies, mares, filles, germanes. Som treballadores, estudiants, jubilades, mestresses de casa, empresàries, artistes… Estem formades, capacitades; tenim empenta, caràcter, voluntat, iniciativa. Mai no ho hem tingut fàcil. El model social patriarcal ens ha invisibilitzat, ens ha silenciat i relegat a un segon pla, subordinades a la presència dels homes. Arreu del món les dones continuem sent humiliades, maltractades, explotades i considerades com a objectes sexuals.

Un any més, la commemoració del 8 de març esdevé una oportunitat de coordinació de les dones en la planificació d’activitats en favor dels nostres drets i la nostra plena participació en la vida política, econòmica, social i cultural. Tot i que és cert que s’han produït avenços en relació amb la igualtat de gènere, també és evident que el segle XXI és el segle de les dones. Ens cal continuar insistint i lluitant perquè els temps i el context polític actual no siguin un pretext per fer ni un sol pas enrere, sinó una oportunitat per continuar avançant cap a la igualtat efectiva i real en tots els àmbits.

Ens queda molta feina per fer i molt reptes per assolir: l’eliminació del treball precari, la plena equiparació salarial, la promoció laboral i professional, l’accés als càrrecs directius tant en l’esfera pública com privada, l’aprovació i la implementació de plans d’igualtat a les empreses, l’accés a càtedres universitàries i a llocs de representació d’entitats i associacions, l’eliminació de tot tipus de discriminació i de l’assetjament a la feina per raó de sexe, l’erradicació de totes les manifestacions de la violència masclista, el gaudiment dels nostres drets en matèria de salut sexual i reproductiva, la superació de la bretxa digital, la plena corresponsabilitat en les tasques de la llar i de cura de persones dependents.

Al mateix temps, cal posar en relleu i celebrar els nombrosos actes de valor i decisió de dones comunes, i alhora excepcionals, de la nostra vida quotidiana, dones que han desenvolupat una tasca valenta i extraordinària en aquest procés de reivindicació, assoliment i ple exercici dels nostres drets. Perquè nosaltres, les dones, que som moltes i diverses, volem escriure la nostra pròpia història.

Article publicat al diari La Mañana

Lleida, ciutat de valors


Article de Fèlix Larrosa Piqué, Paer en cap

Vivim temps dominats pels avenços tecnològics en tots els àmbits. Nous dispositius i aplicacions ens posen el Món a l’abast d’un clic en una era que, pel seu gran poder transformador, molts anomenen la quarta revolució industrial. Tenim a les nostres mans la possibilitat de crear el millor dels mons possibles però, si desaprofitem els nous recursos que ha creat el talent de l’home i de la dona o bé pervertim el seu ús, podem agreujar encara més els mals i les desigualtats que assetgen les societats. Tenim a les nostres mans democratitzar el progrés.

En un món en canvi permanent, marcat per la immediatesa, la despersonalització i l’individualisme, hem d’assumir col·lectivament que la nostra creativitat ha de dedicar-se, també, a la preservació dels valors humans, a adaptar-los i a reconstruir-los d’acord amb totes les necessitats i amb les complexitats dels nous temps. L’ètica, el civisme i la solidaritat han d’evolucionar amb el mateix pas ferm amb què ho fan les tecnologies i han de dotar de fons humanístic el progrés de la nostra civilització.

Una de les primeres accions que vaig anunciar com a alcalde de Lleida va ser impulsar els valors en el sí de la ciutat; valors que ens han d’ajudar a prendre consciència i a estar orgullosos de la Lleida que tenim però que també ens han de fer veure com, a través d’ells, podem avançar en la construcció d’una ciutat millor, més justa i igualitària.

Qualsevol acte incívic, petit o gran -llençar un paper al carrer, no recollir els excrements dels gossos, fer malbé mobiliari urbà- és una monumental falta de respecte a l’espai públic que compartim i denota una manca de valors absoluta de la persona que el comet. Hem d’atorgar a fets com aquests la mateixa gravetat que en molts països europeus. Hem de fomentar el respecte, la convivència i construir Lleida com a escenari de valors compartits.

“Lleida, ciutat de valors” és el nom del projecte que el Govern de la Paeria ha posat en marxa per treballar de la mà de la ciutadania -dels seus agents socials, civils, entitats, etc.- l’avenç que hem fer en aquest sentit. Creiem fermament en la capacitat del capital humà de Lleida per aconseguir-ho.

La iniciativa -que s’impulsa amb la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida- inicia ara el procés participatiu en els diferents barris de la ciutat per definir les línies mestres, les prioritats i l’estratègia a seguir. En les sessions de treball prèvies s’han fixat nou valors relacionats amb la ciutat i a partir dels quals s’estructuraran els tallers als barris: sostenible, solidària, cívica, identitària, proactiva, amable, educadora, acollidora i inclusiva. L’objectiu és crear una Carta de Valors que establirà accions concretes que implicaran l’administració, les organitzacions socials i la ciutadania.

Convido tothom a ser partícip d’aquesta reflexió col·lectiva sobre el civisme que és, també, una invitació massiva a aferrar-nos als nostres principis més humans, més educats, més amables i més solidaris per construir junts una Lleida de valors; de tots i per a tots.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana

Treballant per al progrés de Lleida


Article de Fèlix Larrosa Piqué, Paer en cap

Lleida té en cartera importants projectes de ciutat en què també intervenen altres administracions i que, per tant, fan necessari un clima de cooperació i entesa institucional que la Paeria sempre ha alimentat. Tenim la vocació de treballar perquè Lleida avanci i ho ha de fer de la mà d’institucions com els governs d’Espanya i de Catalunya, amb els quals mantenim trobades i contactes de manera ordinària. Aquesta setmana, ens hem reunit a Madrid amb els secretaris d’Estat de Medi Ambient, d’Infraestructures i Universitats per tal de donar un nou impuls a iniciatives que han de redundar en el progrés de Lleida.

L’ampliació del cabal ecològic del Segre és una aspiració històrica de la ciutat i, ara, representa una de les bases del procés de transformació del tram urbà del riu que marca el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). En la trobada que vam mantenir amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, vam acordar que la Paeria farà una al·legació per modificar el Pla Hidrològic Nacional amb l’objectiu d’arribar a un cabal d’entre 12 i 19 metres cúbics per segon al Segre, més del doble que l’actual. Un major curs d’aigua reduirà la presència de macròfits i insectes a l’estiu i ens aportarà més qualitat mediambiental.

La reunió amb el secretari d’Estat d’Infraestructures i Transports es va centrar en el Pla de l’Estació on, a banda del desenvolupament comercial i d’habitatges, s’inclou la futura terminal d’autobusos. Aquests dies, enviem la petició formal de desafectació dels terrenys que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) té al costat del pont de Príncep de Viana, en el lloc on la Generalitat ha de bastir l’estació. Una vegada resolta aquesta desafectació, els terrenys ja es podran cedir anticipadament a la Paeria per poder emprendre els treballs.

Un tema ineludible va ser la situació de les rodalies a Catalunya i l’aspiració de Lleida de comptar amb un sistema de rodalies propi, amb la ciutat com a epicentre i amb l’extensió lògica cap a la Franja i l’Aragó. Vaig recollir el compromís del secretari d’Estat d’avançar en aquestes dues qüestions així com en la demanda de connectar l’eix central ferroviari amb el Corredor del Mediterrani a través de Saragossa, Montsó, Tamarit i Lleida, cap a la sortida al port de Tarragona.

La recerca i el coneixement són motors crucials de desenvolupament per a qualsevol ciutat. Lleida té un actiu important amb la relació que han estat capaces de construir la Paeria i la Universitat de Lleida que, entre altres fites, ha donat el fruit del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari. A Madrid, amb el rector Roberto Fernández, vam presentar a la secretària d’Estat d’Universitats dos nous projectes, un laboratori que està a punt d’iniciar obres -l’Agro Living Lab- i la planta pilot de Tecnologia dels Aliments, que s’inaugurarà pròximament.

Lleida ha d’avançar en els seus grans projectes de ciutat, aquells que generen el progrés i el desenvolupament col·lectiu, de la mà d’altres institucions amb qui compartim un deure inexcusable, millorar el present i el futur de totes i tots a través de la gestió dels diferents governs.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana

Moció per la reducció de llistes d’espera a l’atenció primaria


La moció del Grup Municipal Socialista serà debatuda al Ple de febrer de l’Ajuntament de Lleida

A continuació reproduïm el text de la moció:

La sanitat catalana ha anat consolidant l’augment de les llistes d’espera després de les retallades executades pels governs d’Artur Mas (desembre del 2010- gener del 2016). Entre l’abril i el juliol del 2018 (últim mes del qual es tenen xifres), hi ha 3.000 persones més en espera quirúrgica, 5.000 més esperant una prova mèdica i 7.000 addicionals pendents de visitar l’especialista.

Hi ha 722.068 persones esperant per sotmetre’s a una operació, una prova diagnòstica o una visita a l’especialista, i el grau d’informació sobre proves pendents o visites es molt millorable.

– 164.103 esperen una intervenció.

– 123.249 esperen per sotmetre’s a una prova mèdica

– 434.716 catalans ens hem d’esperar 163 dies de mitja perquè ens visiti el metge especialista.

El pressupost en Salut encara dista 1.000 milions del muntant amb què es comptava abans de les retallades. A això cal sumar també que, la sanitat catalana té encara un miler de professionals menys que el 2010, i 1.000 llits menys d’hospitalització.

Segons dades del Departament de Salut, el mes de febrer de 2018 hi havia un total de 9.566 persones en llista d’espera per ser visites per primer cop per algun tipus d’al·lèrgia. La mitjana de temps d’espera és de 210 dies, lo que suposa que un pacient espera aproximadament 7 mesos per ser visitat. Però hi ha excepcions a l’alça que situa en uns 18 mesos l’espera. Això significa que quan aquestes persones siguin ateses, ja haurà passat el període estacional de l’al·lèrgia o bé ja es­tiguin a les portes del següent període sense haver estat diagnosticades ni tractades.

La Societat Catalana de Pediatria calcula que a Catalunya falten més de 250 pediatres, i el mateix departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha xifrat en un 20% dels professionals de metges de família, que han assumit la consulta de pediatra a l’atenció primària.

Hi ha dèficits professionals a totes les especialitats. No es troben especialistes perquè la precarietat laboral i la no conciliació estan a l’ordre del dia. A aquesta realitat hi hem d’afegir també que en 7 anys metges i metgesses han perdut un 30% del seu sou.

L’atenció primària de salut continua sent la baula més feble del sistema sanitari de Catalunya. Mai ha assolit el desplegament de competències, i la dotació pressupostaria que requeria. S’aparta el contacte amb el malalt per solucionar-ho virtualment, posant de manifest un cop més que no hi ha recursos per atendre tanta gent.

Es el moment d’explicar a tothom que les llistes d’espera no són una simple estadística sinó que son persones que pateixen , que perden gradualment la seva qualitat de vida, algunes fins a no sortir-se’n. La situació és encara pitjor si es té en compte que les dades oficials maquillen la realitat de manera que permeten presentar unes xifres de pacients en espera menors a les reals. La picaresca i les mitges veritats son pràctiques comuns i formen part del criteri de càlcul que, entre altres coses, obvia l’existència de la llista d’espera per entrar a la llista d’espera.

L’infrafinançament de la sanitat catalana està “molt per sota de la mitjana europea i estatal amb 1.095 euros per càpita”. Així doncs, el Govern ha d’injectar recursos econòmics de forma immediata i obrir tots els quiròfans i llits hospitalaris que es troben tancats com a mesura d’estalvi. És un problema d’enfocament polític de qui governa que està escorat cap a l’austeritat en matèria de salut.

Per tot l’esmentat anteriorment, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Lleida l’adopció dels següents

ACORDS:

1- Instar el Departament de Salut de La Generalitat de Catalunya, a la recuperació del personal dels Equips d’Atencí Primària i Hospitals perduts des del 2011 fins a arribar a la dotací estable suficient per cobrir el 100% de les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals).

2- Establir les accions i un calendari per reposar i dotar de l’especialitat de Pediatria als CAP’s, garantint, en tot cas, l’equitat territorial, convocant les places de Metges Interns Residents necessàries.

3- Instar el Departament de Salut de La Generalitat de Catalunya a elaborar i executar un pla de xoc específic per reduir el volum de la llista d’espera dels pacients pendents de la primera visita al especialista, proves complementaries i llistes d’espera quirúrgiques es­tablint un calendari, els recursos materials i professionals i les accions necessàries per disminuir l’espera actual.

4- Traslladar els presents acords al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament de Catalunya, els sindicats Metges de Catalunya, sindicats de la ciutat, Associació i Federació de Municipis de Catalunya, i a les associacions de veïns i veïnes de Lleida

2019_02_Febrer MOCIÓ PSC SOBRE LA REDUCCIÓ DE LES LLISTES D’ESPERA A L’ATENCIÓ PRIMARIA, A L’ESPECIALITZADA, I A LA PROGRAMACIÓ QUIRÙRGICA

El repte de la seguretat


Article de Fèlix Larrosa Piqué, Paer en cap

La Junta Local de Seguretat ha analitzat aquesta setmana els principals indicadors de Lleida en un dels apartats que més preocupa en les societats modernes, la integritat i la protecció de les persones i els seus béns en un entorn urbà cada vegada més complex i divers.

D’acord amb els resultats, puc dir que Lleida és una capital segura tot i que encara cal incidir en alguns punts importants, com el necessari augment dels efectius policials. La ciutat pateix un dèficit històric de Mossos d’Esquadra, el cos que té les competències de seguretat a Catalunya.

En la reunió de la Junta Local, he reiterat al delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, la petició que ja fa un temps vaig trametre per carta al conseller d’Interior, Miquel Buch, -una carta no resposta- per demanar més dotació de Mossos d’Esquadra i més recursos per al cos a la nostra ciutat. És una demanda que es fa de manera repetida i totalment justificada des de zones com l’Horta per bé que la Guàrdia Urbana hi ha reforçat els seus patrullatges per pal·liar aquesta carència. No deixaré d’insistir en aquesta reivindicació de més Mossos d’Esquadra com un dret que se’ns deu a la ciutadania de Lleida.

En aquest sentit, la Guàrdia Urbana veurà incrementada la seva dotació amb 30 nous agents a curt termini també per adaptar la dimensió del cos de la policia local a les necessitats de la ciutat.

La seguretat pública s’ha d’adaptar als nous temps i a nous desafiaments i, per això, el futur de la nostra policia local passa per una sèrie d’eixos. Un dels principals és la proximitat, amb l’objectiu de prevenir i controlar la delinqüència de baixa intensitat, els petits delictes, que són els que més ha augmentat en el darrer any, un 15 per cent, segons les dades de la Junta Local de Seguretat. Proximitat, també per mantenir la reducció dels accidents greus de trànsit, 20 al 2018, la xifra més baixa des que es tenen registres. Els sinistres amb ferits de gravetat han baixat un 35 %.

Un altre eix de futur important és l’eficiència, que passa per la major dotació ja prevista d’agents de la Guàrdia Urbana i per la millora en la seva formació. La seva evolució com a cos policial ha permès incrementar un 33% la xifra de detencions realitzades el darrer any.

Però per al futur de la seguretat ciutadana, a Lleida i a arreu, seran crucials la prevenció, la protecció social i les polítiques interdepartamentals i amb altres administracions. Hem de reintegrar a tots aquells que s’han baixat del seu tren de progrés personal.

Aquesta reintegració s’ha de produir en una ciutat amb un disseny urbà i unes polítiques d’educació, d’ocupació i d’atenció social que generin la màxima inclusió i cohesió cívica. Hem d’aconseguir que la ciutat esdevingui una gran construcció col·lectiva que basi la seva força en l’acció de conjunt, on tothom aporta, participa i, qui ho necessiti, ha de tenir el dret a disposar d’una segona oportunitat.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana

Lleida contra la solitud no desitjada


Xavier Rodamilans de la O, Tinent d’alcalde i regidor de Polítiques per al Drets de les Persones

La configuració urbana de les ciutats incideix en les experiències de solitud no desitjada. El nou POUM de Lleida està concebut com a motor econòmic, però també com a hàbitat humà per una ciutat més habitable i saludable, que podria estar definida per tres eixos fonamentals: 1) Una ciutat de proximitat, per caminar; 2) Una ciutat que incorpora la naturalesa i espais confortables, i 3) Una ciutat que inclou la construcció d’espais de convivència.

El Govern de la Paeria vol anar més enllà de la resposta paternalista de prestar serveis amb l’impuls i la creació de les condicions bàsiques perquè la ciutadania pugui cuidar i cuidar-se a si mateixa. Amb aquest model pretén donar forma a una societat més cohesionada, que no abandona cap dels seus membres a la seva sort. Lleida vol posar l’accent en la qualitat de la vida de les persones, fet que no és incompatible amb el desenvolupament. Iniciatives d’aquest tipus comprenen el paper de l’equip de govern en un nou paradigma que situa les persones, i les seves necessitats, en el centre de les polítiques públiques municipals.

La més terrible pobresa és la solitud no desitjada i el sentiment de no ser estimat. En aquest sentit, cal diferenciar la solitud no desitjada de l’aïllament (conceptes que amb freqüència i de manera errònia s’usen indistintament). Parlar de solitud no desitjada es refereix a una experiència subjectiva de la persona on les relacions que té són quantitativament o qualitativa insatisfactòries. Cuidar és una actitud, és pensar en les necessitats dels altres i no restringir-ho només al context de la família. La solitud no desitjada és una forma d’estar no cuidat.

Avui dia la família no pot assumir les cures que es requereixen perquè hi ha més persones a les quals cuidar i menys persones que puguin cuidar. Les dones tenen menys disponibilitat i encara que els homes comencen a entrar en el món de les cures necessitem que siguin més, perquè fins ara no s’exigeix el mateix a l’home que a la dona en aquest àmbit. En aquest context sorgeix la necessitat de crear societats cuidadores, en les quals tots cuidem i pensem en les necessitats dels altres. Els éssers humans tenim la necessitat de dependre els uns dels altres per sobreviure. Per tant, s’antulla un factor clau: que combatre la solitud precisa la implicació dels veïns i les veïnes i de tota la ciutat.

Voldria acabar llançant el missatge per a la reflexió en què advoco per la creació de comunitats que tinguin com a objectiu fomentar el sentiment de pertinença a una col·lectivitat major, formada a través de xarxes de relacions de suport mutu basades en la confiança. La solitud no desitjada es vincula habitualment a les persones majors. Però cal destacar que es dona en qualsevol etapa de la vida per diferents circumstàncies, com la pèrdua d’algun membre de la família, el canvi de ciutat, de país, etc. Hi ha factors de risc potencials, que poden estar contribuint a augmentar la desconnexió social: la salut, problemes de mobilitat, transicions de la vida o pèrdua d’algun rol, entre altres.

En l’actualitat, amb una major esperança de vida, hem de ser conscients que viurem sols, sobretot les dones. Així que aprenguem a viure sols sense soledat. Les comunitats han d’organitzar-se, però les administracions hem de donar les condicions òptimes perquè això pugui dur-se a terme.

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament, reivindiquem “el despertar de la comunitat” i continuarem treballant contra la solitud no desitjada i la promoció de la comunitat com un dret.

Article publicat al diari La Mañana

Pregunta i propostes de resolució Socialistes relatives a la transparència i al bon govern

El Grup Municipal Socialista presentarà en la propera Comissió Especial de la Transparència de demà, 2 propostes de resolució i 1 pregunta

En la Comissió de demà els socialistes presentaran 2 propostes de resolució i 1 pregunta relatives a la transparència i al bon govern dels representants municipals i els treballadors de tots els grups municipals. En aquest sentit sol·licitarem que aquells regidors que tinguin una doble activitat professional de caràcter jurídic i econòmic, facin pública la seva relació entre familiars de primer i segon grau amb expedient municipals i publiquin també la declaració d’activitats, a fi de que els serveis jurídics puguin dirimir si s’han produït en algun cas incompatibilitat per conflicte d’interessos.

De la mateixa manera i concretament dirigit al Grup Municipal del Comú de Lleida, demanarem que publiqui en la seva pàgina web els noms dels donants i les quantitats que han rebut per finançar el contenciós administratiu interposat contra la tramitació del POUM, per evitar que hi puguin haver al darrera interessos de caràcter particular.

Adjuntem les dues propostes de resolució i la pregunta registrades.

Pregunta PSC persones contractades grups mpals. altres activitats
Proposta PSC – activitats professionals membres corporació
Proposta PSC – noms donants Grup Mpal. Comú de Lleida

Geopolítica i POUM


Article de Fèlix Larrosa Piqué, Paer en cap

El futur de la humanitat s’escriu des de les ciutats. Vivim en un planeta majoritàriament urbà, on el 54 per cent de la població habita en ciutats i amb la previsió que aquesta proporció arribi al 70 per cent el 2050. Lleida ha de tenir clar el seu rol en un nou ordre global on guanyen pes les conurbacions connectades en grans corredors transnacionals que depassen el límit dels estats i per on circula un part important del PIB mundial.

El progrés de ciutats com la nostra s’ha de planificar assumint la nova geopolítica global, que requereix una mirada llarga i no interessos partidistes o a curt termini. A més de preveure una qualitat urbana i uns serveis públics forts a molts anys vista, els governs locals també han d’ajudar a potenciar la projecció de la ciutat, ampliant al màxim el seu àmbit d’influència en un món sense límits. És la línia del Govern Municipal de l’Ajuntament de Lleida.

Per aquesta raó, reivindiquem amb insistència la connexió al Corredor Ferroviari Mediterrani. Per això, treballem per ampliar l’oferta comercial de Lleida amb nous formats, un dels quals té l’epicentre en el Pla de l’Estació. Per aquest fet, el nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) estableix el trasllat d’un dels nostres motors internacionals, Fira de Lleida, en un nou espai al costat del Pont de Pardinyes, on podrà crear un complex modern d’acord amb les seves necessitats i que permetrà l’ampliació dels Camps Elisis. Sovint em refereixo a Lleida com la segona capital de Catalunya. Hem de ser plenament conscients d’aquesta capitalitat que tenim i que hem de seguir consolidant.

El POUM, que enfila la recta final de la seva aprovació, beu dels principis del nou localisme que creix a escala global, on les ciutats –Lleida també– aposten sense complexos per ocupar un lloc al món i per la seva capacitat innata per fer front als desafiaments socials de cada moment històric. I els reptes d’ara són garantir la cohesió social en un món cada vegada més divers, el benestar i els drets de les persones, la sostenibilitat ambiental, la competitivitat econòmica, el progrés cultural…

En aquest sentit, el POUM –el model del qual ha rebut aquesta setmana l’aval de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat– lidera un procés de canvi en la concepció urbanística del país i està esdevenint un document de referència per la innovació de les propostes que planteja.

Entre les principals característiques d’aquest nou mapa urbanístic figuren la contenció del creixement urbanístic; la designació de sòl urbanitzable no delimitat com a gran reserva pel creixement demogràfic futur i la vinculació del seu desenvolupament perquè s’inverteixi en el Centre Històric; la renovació del teixit urbà de l’Eixample de Lleida per guanyar qualitat urbana amb més espais verds; les previsions d’habitatge social; les dotacions de zones verdes i equipaments (anella verda); la definició de l’Horta com a espai singular a consolidar per potenciar l’activitat agrària; la posada en marxa de nous sectors econòmics com el de Torreblanca-Quatre Pilans amb una aposta especial per la logística; i l’impuls al patrimoni amb el Pla especial del riu Segre i el Pla especial del Turó de la Seu Vella.

El Govern de la Paeria presenta un POUM lleial amb la realitat de Lleida i, sobretot, profundament compromès amb totes les seves potencialitats en un món sense límits i en xarxa.

Article publicat als diaris Segre i La Mañana

Un barri qüestionat


XAVIER RODAMILANS DE LA O

Lleida és una ciutat de barris, on cada un té la seva història, la seva composició sociocultural, els seus problemes i reivindicacions. Lleida no es pot entendre sense la gent que hi vivim i que, finalment, és qui conferim la personalitat al conjunt dels carrers i places.

Al Centre Històric de la ciutat, i amb la crisi econòmica com a teló de fons, s’ha aposentat de manera especial l’exclusió social i la pobresa amb el plus de l’alt índex d’emigració. Una combinació que ha afectat la integració, la cohesió i la convivència. Molèsties per addiccions i prostitució, comportaments incívics de destrucció i embrutiment dels equipaments municipals. La intervenció social, tot i que intensa, no ha donat els fruits esperats perquè l’evolució d’algunes famílies no ha estat positiva. Tot això provoca el sentiment d’abandó, tant d’alguns veïns que l’habiten com dels empresaris que tenen el negoci a la zona perquè fomenta la despoblació i la manca d’atractiu per a l’obertura de nous negocis.

Considero que el barri del nostre Centre Històric, que ocupa prop de cinquanta hectàrees entre el turó de la Seu Vella i el riu Segre, ha de seguir representant un paper fonamental en el procés de transformació i modernització de la ciutat. El barri el formen certament espais imperfectes, però de la imperfecció se’n pot treure molt profit, si es treballa amb ànim positiu i capacitat d’engrescar per convertir-lo a través de la seva riquesa cultural integrada pel patrimoni monumental, l’urbanístic, l’arquitectura popular, el paisatge, els museus, les manifestacions religioses, els esdeveniments culturals, els mercats i la gastronomia, en un lloc potent d’atracció turística, sobretot gràcies a la seva gent.

Per això hem d’evitar confrontacions i col·laborar. Cal continuar dedicant recursos d’inversions per tal d’evitar els habitatges deteriorats i buits, promovent el lloguer de pisos per a joves i evitar, amb totes les eines que estiguin al nostre abast, la proliferació de comportaments incívics. Perquè volem que aquest sigui un lloc digne i amb orgull de pertànyer-hi, on la gent vulgui venir a viure-hi o passejar pels seus carrerons i trobar petits tresors amagats entre velles parets.

Article publicat al diari Segre – Notes al marge